Sovint m'oblido de la teva existència. Et trepitjo cada dia, des que em llevo fins que m'en vaig al llit. El meu cos sempre descansa en el teu bressol...i apareixes en la meva incosciència en mil i un somnis que no sempre aconsegueixo desxifrar.
Respiro del teu aire, i em nodreixo de les teves aigues. No seria res sense tu...i malgrat tot, sovint m'oblido.
Sempre decores la meva vida amb un gran i infinit cel que em convida a allunyar-me d'allò que m'ha fet mal.
Ets rodona, gèlida o càlida...No deixes indiferent al meu cos que mira d'adaptar-se. Et retrec a cada canvi d'estat, la teva capacitat de transformar-te
Ets única quan m'ofereixes flors a cada primavera...y a cada tardor m'acarones amb aquella bufarada de fulles que cauen en l'ánima.
I a la vora del foc, en alguna nit d'hivern, em parles. Et sento quan l'aigua de la pluja colpeja amb un fort vent les meves finestres. Mires de despertar-me.en la nit més fosca de lluna nova..quan els misteris que amagues m'arrenquen un petal més del meu pensament.
Com si jo fos la margarida que et revelarà el misteri de la meva existència.
La meva gran mare...La TeRRa
Respiro del teu aire, i em nodreixo de les teves aigues. No seria res sense tu...i malgrat tot, sovint m'oblido.
Sempre decores la meva vida amb un gran i infinit cel que em convida a allunyar-me d'allò que m'ha fet mal.
Ets rodona, gèlida o càlida...No deixes indiferent al meu cos que mira d'adaptar-se. Et retrec a cada canvi d'estat, la teva capacitat de transformar-te
Ets única quan m'ofereixes flors a cada primavera...y a cada tardor m'acarones amb aquella bufarada de fulles que cauen en l'ánima.
I a la vora del foc, en alguna nit d'hivern, em parles. Et sento quan l'aigua de la pluja colpeja amb un fort vent les meves finestres. Mires de despertar-me.en la nit més fosca de lluna nova..quan els misteris que amagues m'arrenquen un petal més del meu pensament.
Com si jo fos la margarida que et revelarà el misteri de la meva existència.
La meva gran mare...La TeRRa
