18/2/09

L'Arc de Sant Martí


Aquest és un conte per a nens.... Un conte pels nens que ens llegeixen, i pels nens que estan dins nostre...pels nostres nens.

L'he extret del llibre "Retorn al regne de la fantasia" de la col·lecció de Gerónimo Stilton... És un conte que m'ha agradat compartir en aquest espai màgic...on els colors dels chakras i del cel es fonen en el nostre interior.


------------------------------------------------------------------------

Al país dels Contes un dia va exclatar una forta tempesta. Plovia, plovia, plovia. Però quan la pluja va parar i va a tornar a brillar el sol, al cel es va formar un meravellós Arc de Sant Martí compost de 7 colors diferents: Vermell, Taronja, Groc, Verd, Blau Cel, Anyil i Violeta.

- Jo sóc el color més important. Sóc el color de les flors més boniques, els fruits més saborosos, i les verdures més bones...vermella és la sang que corre per les venes i vermell és el cor!-va dir el Vermell.
- Jo, Jo, i jo sóc el que compta per damunt dels altres. Del meu color són els fruits més sucosos- va respondre el Taronja.
- Jo sóc el més important: sóc el color del sol- va protestar el Groc, envejós.
- I jo que us he de dir? Totes les plantes de la Terra són verdes!- el va fer callar el Verd.
- Jo sóc el més important: sóc el color del cel i del mar!-estava enfurismat el Blau Cel.
-Jo sóc el més important: estic per damunt de tots- va cridar el Violeta.
- Tu ets l'últim...el primer sóc jo! -va riure el Vermell
Els colors es van barallar i l'arc de Sant Martí no era tan bonic com abans.
- Jo me'n vaig d'aqui, estaré millor tot sol!
Tots els colors van marxar i no en va quedar res de l'Arc de Sant Martí. Res de res de res!
El cel s'havia quedat buit.
Però tot seguir el Vermell, el Taronja, el Groc, el Verd, el Balu Cel, l'Anyil i el Violeta es van adonar que no els hi agradava estar tots sols: no tenien ningú amb qui parlar, no podien riure amb ningú...no tenien amb qui plorar.
Per fi, un día tots els colors es van retrobar i el Vermell va preguntar finalment:
- Amic, què us sembla si fem les paus?
Després va allargar la mà al Taronja.
El Taronja l'hi va encaixar somrient:- Quina idea més bona!
Després es van donar la mà tots els colors i com per art de màgia, un meravellós Arc de Sant Martí es va formar en el cel.
Totes les criatures vivents van alçar el cap per admirar aquell pont entre el cel i la terra.
Què bonic era tornar a veure resplandir els colors de nou plegats, en harmonia!
Un nen va exclamar:
- Els set colors de l'Arc de Sant Martí han fet les paus! Nosaltres també hauríem de fer el mateix...En pau es viu millor, només en pau es pot ser feliç i construir un món millor!

2 comentarios:

Lakshmi dijo...

Es un conte molt bonic. Es cert que els colors del chakras i els de l´Arc de Sant Martí son els mateixos, i com en el conte si volem sentir-nos en pau, tots els colors dels chakras han de vibrar amb harmonia, tots son necessaris.

Inma dijo...

Mi hijo ha leido este cuento, y le ha encantado, piensa que todos deberáimos hacer como l´Arc de Sant Martí, ser todos buenos amigos. Fernando